Estatuts

  • Imprimeix

I. NATURALESA, DOMICILI I FINALITAT

Article 1

1.1. La Fundació d'Esplais Santa Maria de Núria (F.E.M.N.), és una fundació autònoma, amb personalitat jurídica privada, erigida pel senyor Bisbe de l'Urgell per Decret del 31 de gener del 2003.

1.2. La F.E.M.N. té el domicili social a la Seu d'Urgell, Pati Palau nº 1-5. El domicili podrà ser traslladat a un altre lloc per acord del Patronat, previa conformitat de l'Ordinari del lloc.

1.3. La finalitat de la F.E.M.N. consisteix:

  1. De manera general, en col·laborar per aconseguir les finalitats pastorals de l'Església Catòlica.
  2. De manera específica, en la formació cristiana integral dels nens i joves, amb una atanció especial en les estones de temps lliure, d'acord sempre amb les ensenyances de l'Església Catòlica i, en particular, de les directrius del Concili Vaticà II i el Concili Provincial Tarraconense, de manera que totes aquelles persones que participin per aconseguir aquesta finalitat, tant els responsables com els beneficiaris, actuin d'acord amb les normes i orientacions catòliques relatives a l'ajuda mútua, a la caritat, a l'educació i al culte, impregnant d'esperit evangèlic totes les activitats, treballs i comportaments de les persones.
  3. A potenciar l'educació i la missió educadora dels monitors, dirigents i responsables, de conformitat amb l'Evangeli i el marc de l'Església Catòlica.

Article 2

Per aconseguir aquests objectius, la F.E.M.N. es proposa dur a terme les següents activitats.

  1. Proporcionar, coordinar i potenciar les accions que les persones i les institucions puguin dur a terme al que s'anomena educació integral, cristiana i cívica dels participants.
  2. Donar a conèixer la importància del mot cristià i apostòlic de l'educació en el temps lliure, vivint-lo segons les orientacions de l'Església Catòlica, per la formació de tots, principalment del adolescents i joves.
  3. Suscitar noves accions, recolzar iniciatives i crear els organismes necessaris per aconseguir aquesta educació, segons les directrius de l'Església.
  4. Fomentar l'educació no formal, principalment a nens i joves, en conformitat amb els principis cristians i les orientacions de l'Església Catòlica, i participar d'aquesta manera a la formació cristiana i cívica dels nens i joves.
  5. Promoure i impulsar l'educació integral, ambiental, social, la gestió de les entitats sense ànim de lucre i la cultura popular.
  6. Oferir aquells serveis que puguin ser d'utilitat a les entitats que siguin membres.

II. ÒRGANS DE GOVERN

Article 3

El govern, la direcció i l'administració de la F.E.M.N. correspon a un patronat integrat per:

  1. Per un membre que tindrà el càrrec de president/a, i que serà elelegit conjuntament pels representants dels Centres d'Esplai, de les Cases de Colònies i del Departament de formació del SCV d'Urgell, càrrec que serà proposat a l'Ordinari del lloc per la seva ratificació.
  2. Per un membre que tindrà el càrrec de secretari/a, i que serà elegit conjuntament pels representants dels Centres d'Esplai, de les Cases de Colònies i del Departament de formació del SCV d'Urgell, càrrec que serà proposat a l'Ordinari del lloc per la seva ratificació.
  3. Per un membre que tindrà el càrrec d'administrador/a, pels representants dels Centres d'Esplai, de les Cases de Colònies i del Departament de formació del SCV d'Urgell, càrrec que serà proposat a l'Ordinari del lloc per la seva ratificació.
  4. Per un vocal elegit entre les Cases de Colònies de la diòcesi.
  5. Per un vocal elegit entre els diversos Centres d'Esplai parroquials de la diòcesi.
  6. Per un vocal elegit entre els membres de l'equip de formació de la Fundació.
  7. Per un consiliari, delegat pel senyor Bisbe.

Article 4

Les funcions d'aquests càrrecs, a part del que s'especifica en els articles següents, són els habituals en els organismes col·legiats, i s'exerciran en sintonia amb les ensenyances de la Església Catòlica.

Article 5

Els membres del Patronat, per raó del seu càrrec, formaran part del mateix mentre legítimament l'exerceixin i seran substituïts automàticament per les persones que els rellevin d'aquest càrrec.

Article 6

Els membres del Patronat seran elegit per períodes de 4 anys, i podran ser reelegits dels fins a un màxim de 3 cops. Per aconseguir una renovació gradual del Patronat, als 2 anys d'entrada en vigor d'aquests Estatuts, es renovaran els càrrecs de secretari/a, el vocal designat per les Cases de Colònies i el vocal designat pels Centres d'Esplai parroquials.

Article 7

Si algun dels membres del Patronat renuncia abans de finalitzar el seu mandat, qui els substitueixi exercirà el càrrec només el temps que li quedava al cessat. L'elecció del nou membre es durà a terme segons el sistema establert per elegir qualsevol membre.

Article 8

Si es donés el cas que algun dels designats pels càrrecs anteriors no pogués exercir durant un temps, per malaltia o per alguna altra causa, els altres components del Patronat designaran quin dels seus membres s'ha d'encarregar durant un temps d'aquelles funcions. Si un membre no pogués exercir el seu càrrec per un període superior a 6 mesos consecutius, renunciarà al càrrec, i es procedirà immediatament a l'elecció d'un altre membre que el substitueixi pel període que li quedava de mandat, elecció que es durà a terme segons els sistema establert per elegir aquest membre.

Article 9

El/la president/a representa la F.E.M.N davant de les autoritats eclesiàstiques i civils, y en les relacions amb qualsevol altra entitat pública o privada i amb els particulars; i també executa i procura que es portin a terme els acords del Patronat quan correspongui o quan no s'hagi destinat a una altra persona per fer-ho.

Article 10

El/la secretari/a aixeca acta de les reunions del Patronat, redacta la correspondència i els altres escrits del Patronat, arxiva i custodia la documentació del Patronat i expedeix les certificacions dels acords i de la documentació de la institució.

Article 11

L'administrador es preocupa dels aspectes econòmics necessaris per al bon funcionament de la Fundació i de les seves institucions, donant comptes de tant en tant al Patronat i recorrent a la conformitat de la seva gestió.

Article 12

El consiliari vetlla per la coherència de les accions de la Fundació amb les orientacions de la Església, i es farà portaveu de les directrius de l'Ordinari del lloc, al qual se l'informarà del funcionament de la Fundació.

Article 13

El Patronat es reunirà 3 cops a l'any en sessió ordinària i, amb caràcter extraordinari, sempre que ho decideixi el president/a per ell mateix i a petició de la 3a part dels membres del Patronat, indicant els temes a tractar. En les reunions del Patronat, i sempre que els seus membres per majoria absoluta no decideixin el contrari, podran participar amb veu i sense vot alguns representants de les institucions que formen part del Patronat. Aquestes intervencions es realitzaran en em moment de precs i preguntes, al final de la sessió. També podran participar durant la celebració de la reunió, o en qualsevol altre moment, si el president o troba oportú.

Article 14

Tenint en compte el caràcter pastoral i social de la F.E.M.N., els membres del Patronat i consiliaris exerciran els seus càrrecs de manera gratuïta.

III. ECONOMIA

Article 15

La F.E.M.N., pel fet de ser una entitat de caràcter pastoral, educativa i social cristiana, exclou tota finalitat de lucre i procurarà acollir-se als beneficis atorgats a aquest tipus d'institucions.

Article 16

La Fundació té plena capacitat jurídica pròpia i com a tal pot rebre i administrar tota classe de béns que li siguin adjudicats per qualsevol títol legítim en quan es refereix a l'exercici de les seves activitats: herència, donatius, quotes, subscripcions, etc.

Article 17

El patrimoni de la F.E.M.N. és de 3000 €. Aquesta quantitat, com les altres que se li puguin afegir, s'especificaran en el llibre corresponent, indicant també la inversió.

Article 18

Els béns lliurats a la F.E.M.N. han de ser invertits d'acord amb la voluntat dels donants.

Article 19

La manera de portar els llibres de l'administració, es farà d'acord amb les normes vigents a la diòcesi. Anualment, i sempre que es demani, es tindrà que presentar a la revisió i aprovació de l'Ordinari del lloc. Així mateix, al finalitzar cada any, es farà un balanç de l'exercici i es confeccionaran els pressupostos per a l'any següent, amb la finalitat de presentar-los al Patronat i, després, a l'Ordinari del lloc, per la seva aprovació.

Article 20

Per endeutar-se, així com per realitzar despeses extraordinaris fins a la quantitat de 6000 €, s'haurà de tenir l'autorització escrita de l'Ordinari del lloc.

Article 21

Al finalitzar cada curs, es farà un balanç de l'exercici i es confeccionarà un pressupost per les activitats del curs següent, que es presentarà a l'aprovació de l'Ordinari del lloc.

IV. SECCIONS

Article 22

La F.E.M.N., per a la realització de les seves finalitats, pot crear seccions que es regiran per reglaments propis, acordats amb aquests estatuts i aprobats pel Patronat. En cap cas, les seccions tindràn personalitat jurídica propia ni podran obligar-se sota cap concepte. Es limitaran a les competències reconegudes en el seu propi reglament, sota el control i la supervisió del Patronat. Les seccions anomenades podràn ser suprimides lliurement pel Patronat, si ho considera oportú.
Els esplais parroquials que existeixen a l'actualitat i els que es puguin crear al futur, estaràn integrats a la parròquia respectiva, i gaudiràn d'autonomía en la seva gestió, d'acord amb el seu propi reglament. La vinculació dels esplais anomenats amb la Fundació es realitzarà mitjançant la seva integració en la secció Centres d'Esplai Cristians i la seva participació en el Patronat, tal com indiquen aquests estatuts. Les parroquies tindràn que vetllar per la bona relació entre l'esplai i la pastoral parroquial, així com també pels recursos econòmics, materials, humans i espirituals.

Article 23

Sense perjudicar al que diu l'article anterior, i tenint en compte la realitat de la diòcesis d'Urgell, inicialment es constitueixen les 3 seccions següents: Centre d'Esplai del Bisbat d'Urgell, Cases de Colònies del Bisbat d'Urgell i Departament de formació.

Article 24

La F.E.M.N., quan acabi el curs, presentarà a l'aprobació del Patronat una memòria de les activitats portades a terme per cada secció, de les projectades per al curs següent i també els balanços i pressupostos corresponents. Tot s'haurà d'ajustar a les observacions que faci el Patronat.

 

Secció Cases de Colònies del Bisbat d'Urgell

Article 25

Els objectius de la secció Cases de Colònies són:

  1. Deixar els serveis d'infraestructura i soport de les accions educatives d'inspiració cristiana dels centres que ho demanin o de la pròpia F.E.M.N.
  2. Programar els torns de les activitats de vacances a les instal·lacions que gestiona la secció.
  3. Col·laborar amb les parròquies, associacions i altres institucions, en la gestió de cases i equipaments de colònies segons la proposta educativa de la Fundació, d'acord amb la Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Centres d'Esplai (C.C.C.C.C.E.) per l'educació cristiana al temps lliure.
  4. Orientar i ajudar a l'organització d'aquestes colònies i/o d'altres activitats en el temps lliure.

Article 26

La secció de Cases de Colònies proposarà al Patronat l'adquisició dels immobles i equips que siguin necessaris per al bon funcionament de les activitats, i cuidarà també de la conservació, millora i bona adminitració de les instal·lacions que té.

Article 27

Per portar a terme del que disposa, la Secció Cases de Colònies administrarà els bens que li siguin donats o posin a la seva disposició per aquesta finalitat, d'acord amb les normes i les orientacions del Patronat.

La titularitat jurídica o propietat de les cases de colònies correspon al Bisbat d'Urgell.

 

Secció Centres d'Esplai Cristians

Article 28

La Secció Centres d'Esplai Cristians es proposa principalment:

  1. Treballar en l'educació integral dels nens, adolescents i joves, en el temps lliure, de manera conjunta, d'acord amb el Directori de pastoral per la Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Centres d'Esplai.
  2. Mantenir i incrementar el número de centres que vulguin dedicar-se a aquesta activitat pastoral i educativa.
  3. Informar als centres integrats en la Secció, dels nous elements tècnics i pedagògics relacionats amb l'activitat citada, i que pugui millorar i facilitar el seu exercici.
  4. Organitzar trobades, campanyes i altres accions sectorials i/o diocesanes dels centres d'esplai integrats a la Secció, per dur a terme la proposta educativa.
  5. Promoure i sentir-se integrats amb les altres realitats pastorals de la diócesis, tant a nivell de nens com de joves animadors.

 

Secció Departament de Formació de la F.E.M.N.

Article 29

La Secció Formació de la F.E.M.N. té com a finalitats propies, des d'un model cristià de persona i societat, i per l'àmbit del temps lliure, les següents:

  1. La formació i educació cívico-social cristianas: l'orientació i animació cristiana de les activitats lúdiques i que generen totes aquelles altres accions en sintonía amb les orientacions de la Església Catòlica i adequades al temps lliure.
  2. Incentivar i vetllar per adquirir les titulacions adequades dels diferents nivells d'educadors en el temps lliure, i l'educació social, d'acord amb les disposicions vigents.

Article 30

Per aconseguir la seva finalitat, la Secció de Formació de la F.E.M.N. organitza cursos a diversos nivells, celebra seminaris d'especialització i jornades tècniques, difond publicacions i compta amb una biblioteca especialitzada.

V. MODIFICACIÓ I EXTENSIÓ

Article 31

La duració de la F.E.M.N. és idefinida, però podrà ser dissolta per l'Ordinari del lloc:

  1. Quan, un cop escoltat al Patronat, ho cregui convenient per motius greus.
  2. Quan resulti impossible complir les finalitats que li són pròpies, d'acord amb el que diuen aquests Estatuts.

Article 32

En cas de dissolució, els béns de la F.E.M.N., sense excloure els destinats a les diferents seccions, seran entregats a l'Ordinari del lloc per a que els apliqui a les finalitats que cregui convenients.

Article 33

En tot el que no estigui determinat en aquests estatuts, la F.E.M.N. es regirà per la normativa canònica que li sigui aplicable.

La Seu d'Urgell, 31 de gener del 2003

Història

  • Imprimeix

La Fundació d'Esplais Santa Maria de Núria es va crear l'any 2003 quan el fins llavors Servei de Colònies i Vacances de l'Urgell va passar de ser una entitat de servei de colònies i vacances a una fundació que aplegaria 3 grans àrees; els centres d'esplai, les cases i la formació.

Però els orígens de la nostra entitat es remunten entre 1950 i 1960 va anar sorgint en algunes parròquies, a iniciativa de diferents preveres, amb l'ajuda de seminaristes, i la col·laboració desinteressada d'alguns laics, la idea de realitzar campaments.
La primera realització oficial de campaments es va fer l'any 1957 quan uns quants membres de “Acción Caritativa” de la parròquia de Balaguer, sota les ordres de Mn. Pere Codern, realitzen dos torns de colònies a l'antic monestir de Santa Maria de Meià, un per a nois i l'altre per a noies.
Mn. Roc, havia iniciat a finals dels anys 50, un seguit de reunions amb nens i joves d'Agramunt que es van batejar amb el nom d'Amics de la Natura. Són joves que provenen del món de l'A.C. El dia 2 de juliol de 1962, amb un grupet de 6 joves realitza una excursió de 2 dies al santuari de Santa Maria de Salgar, on van estrenar la primera tenda. Fruit d'aquesta reeixida experiència, l'agost d'aquest mateix any, concretament entre el 21 i 27 d'agost de 1962, Amics de la Natura realitza els seus primers campaments a la Font de Coscó, amb tendes llogades.

Mn. Roc va ser el director espiritual, Manel Ginestà i Carné el director i Manel Masó i Benavent el director de jocs i competicions. Aquests darrers eren seminaristes. A partir d'aquest moment, Mn. Roc ja no abandonarà més aquest projecte, creixent en torns i en nombre de participants. Fins l'any 1966 no va realitzar el primer torn per a noies i fins el 1980 no van ser mixtes.
En aquella època no es demanava ni autoritzacions ni permisos civils. Els monitors tampoc eren titulats. Els campaments es realitzaven en llocs on es disposava d'aigua (normalment fonts) i amb prats plans i sense pedres.
Les excursions, la pregària, els jocs, les xerrades, la formació, el foc de camp, les eucaristies, banyar-se al riu, i altres, conformaven la base de les activitats de la colònia. En totes elles el contacte amb la natura era ben palès. Ja de molt bon principi, la música i les cançons acompanyaven celebracions i vetllades, i normalment en català.
La ideologia que acompanyava els campaments era la d'una formació integral dels nens: la salut, la higiene, els valors cristians, una formació crítica, la convivència, l'amor vers la cultura, la natura i el país.

El 1966 es pot considerar com l'inici de l'etapa diocesana dels campaments. El dia 26 de març d'aquell any, els delegats de Càritas (que en aquell moment s'anomena Acció Caritativa i Social) del Bisbat van a visitar a Mn. Roc al poble de Claravalls, i el fan responsable del “Moviment de Campaments del Bisbat d'Urgell”. A partir d'aquest moment els campaments passen a estar patrocinats per Càritas, i Mn. Roc a partir d'aquest moment ha d'assistir a reunions d'altres bisbats, amb nois i noies, pagant-se els viatges i les despeses. De les reunions semiclandestines a Barcelona en neix Coordinació Catalana de Colònies i Casals – a petició dels de Girona – d'Estiu. El nom amagava COR – I – NACIÓ CATALANA. Hi havia por que el nom no passaria la censura, però va passar desapercebut. Poc a poc comença una època que cada cop hi haurà més joves que sense ser seminaristes faran de monitors. La influència del que s'està fent en altres llocs com Barcelona i Girona va incrementant noves idees, i les programacions cada cop són més elaborades. La formació cada cop té més importància i ja hi ha gent que va a fer els cursos a Barcelona. En aquells moments, en l'aspecte musical també es comença a notar la influència de la Nova Cançó.

Les primeres iniciatives de crear casals d'estiu va ser per part de Mn. Roc a la població de Montgai durant els anys 69 al 71, com a resposta a diverses dificultats amb que es va trobar per tal d'organitzar uns campaments. La idea havia sorgit dels que coneixia que s'estaven fent a Girona. També, partir de mitjans dels anys 70 alguns centres també iniciaran les rutes de muntanya i més tard els campaments volants. Mn Manel Masó i Mn. Ramon Balagué en van ser grans impulsors. Eren activitats de petits grups, entre 10 i 20 persones, amb tendes i en plena alta muntanya on s'anava descobrint el Pirineu, vivint l'esperit de servei i gratuïtat, on l'esforç i el domini eren presents com elements naturals de l'existir quotidià, on la natura aplicada a la vida era una lliçó ben entenedora. Amb la mort del General Franco, l'any 75, s'estan obrint perspectives de canvi. Sense adonar-se'n l'Església deixava de tenir la seva hegemonia, i l'estat passà a no ser confessional. En aquest moment l'Església comença a plantejar-se ja la necessitat de mostrar la seva veritable línia de treball. Fins ara la seva tasca havia estat en molts casos la de suplència. Ara continuarà sent així però ja no de forma tan accentuada.

En el moment de constituir-se el servei les parròquies que organitzaven activitats en el temps de lleure són Montgai, Balaguer, Ponts, Castellserà, Oliana, Organyà, Canillo, Vallfogona de Balaguer, Albesa, Menàrguens, Cabanabona, Tremp, la Seu d'Urgell i Col·legi Episcopal de Sant Ermengol (Andorra). Colònies Populars de Canillo popularment conegudes amb el nom d'Aina entra en funcionament aquell mateix any. En aquella època, hi ha alguns joves que abandonaran les colònies i es formaran com a resposta agrupaments escoltes o bé en llocs que no hi havia centres d'esplai o bé de colònies en sortiran de nous (Guissona, Balaguer, Agramunt, Artesa, La Pobla de Segur,..). A més, amb la Generalitat, es comencen a organitzar colònies i camps de treball on els monitors cobraven. Les colònies no eren la única alternativa, però en certa manera, els campaments parroquials continuaven sent una garantia de tranquil·litat de cara els pares, i molts que no tenien massa definida la opció de fe, hi continuaven participant. Així, en depenent de la figura del consiliari i del responsable que hi havia els centres anaven fluctuant. Algunes parròquies en deixaven de fer, es creaven nous centres, o alguns durant uns anys deixaven d'organitzar activitats fins que algú tornava a reemprendre la tasca. A partir dels anys 1982-1983 ja podem parlar de centres pròpiament dits, és a dir, el grup de la parròquia que s'encarregava d'organitzar les activitats de lleure, ara adopta la forma de centre de colònies o centre d'esplai. Un fet singular i de molta importància impulsat pel SCV va ser la creació d'una Escola de Monitors pròpia. Aquesta va realitzar 6 cursos entre el 1975 i el 1982, amb un màxim 59 persones. Finalment davant la dificultat de tirar endavant els cursos es va signar un conveni de col·laboració amb l'Escola de l'Esplai de Lleida, i a partir d'aquell moment els formadors van passar a ser membres de l'Escola de Lleida.

Va canviant la legislació i la sociologia dels infants. Això provocarà que cada cop hi hagi més interès en anar a cases de colònies. Ja al 1976 pràcticament totes les activitats són colònies i fins als 70 només existeix una casa a Santa Maria de Meià, administrada per la parròquia de Balaguer. Així la necessitat farà que s'habilitin altres cases que tenia en propietat el bisbat d'urgell. Tot això dóna com a resultat la creació de cases com Espot o Bastanist. Altres seran gestionades o de propietat d'alguns centres o parròquies com Santa Maria de Meià, Salgar, Plana de Monrós, AINA, Casal Sant Serni, Borda de Meritxell o Betlan.
L'estil de treball en el món del lleure va quedant definit. S'educa des de l'animació (cançó, dansa, jocs, tallers, etc) i des d'una opció cristiana (la pregària i l'aprenentatge d'hàbits per a la convivència). El model de monitor i d'home ha esdevingut la persona de Jesús, encara que això dependrà en cada centre de la influència que podrà exercir el consiliari.

Va ser a mitjans del 2003 i quan ja s'estava començant a formar el que seria la futura Fundació d'Esplais Santa Maria de Núria, quan es va decidir crear la secció de formació d'aquesta fundació amb l'objectiu de coordinar i potenciar accions educatives que ajudin a la formació integral, cristiana i cívica de tots els participants. Ampliant el conveni amb l'Escola de l'Esplai de Lleida, es creava una secció dins de la F.E.M.N. que s'encarregaria d'organitzar cursos de formació pels monitors dels centres d'esplai que formen part de la F.E.M.N.

 

 

El setembre del 2006 es celebra a la Casa de colònies de Salgar el 50è aniversari de la nostra entitat. Tot i que legalment la nostra entitat es va fundar el 2003, nosaltres comptem com a inici els primers moviments per crear campaments al nostre bisbat que va ser l'any 1956. D'aquesta manera englobem els campaments i colònies que s'organitzaven sense cap coordinació superior, la posterior creació del Servei de Colònies i Vacances de l'Urgell i la finalment creació de la Fundació d'Esplais Santa Maria de Núria. Durant la cel·lebració d'aquest 50è aniversari es van fer diversos actes, activitats, tallers, espectacles i actuacions; adreçats als monitors que actualment estan en actiu, als ex-monitors i a la gent que a format d'una manera o altra de la nostra història. Actualment la F.E.M.N. està formada per una junta directiva i 3 seccions: centres d'esplai, cases i formació. Dins d'aquestes seccions comptem amb 11 centres d'esplai, 9 cases i 15 professors. Afrontem el futur amb intenció d'ampliar el número de centres federats a la nostra fundació, de millorar les instal·lacions que tenim i ampliar l'oferta de cursos de formació.

Informació general

  • Imprimeix

Qui som?

La Fundació d'Esplais Santa Maria de Núria, registrada amb el número 02212 de la Secretaria General de Joventut, és una entitat de caràcter diocesà, que està en l'estructura organitzativa del nostre bisbat formant part de la Delegació Diocesana de Joventut, ja que vol ser també una resposta a les inquietuds de la pastoral de joves en l'àmbit diocesà. També és membre de Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d'Esplai (CCCCCE), què té com a tasca coordinar, aplegar i acompanyar el centres de l'Església Catalana que es dediquen a l'atenció a l'infància, i l'adolescència des del temps lliure i des d'una opció clara per una formació humana i cristiana, tot seguint les petjades de Jesucrist i el seu missatge d'acollir els més petits “Qui acull un infant com aquest en nom meu, a mi m'acull” Mt. 18,5 i mitjançant aquesta membres de la Federació Internacional de Moviments Catòlics d'Acció Parroquial (FIMCAP). També formem part de Didania, que és l'organització a nivell estatal del temps del lleure. Actualment som una associació de 13 centres d'esplai i 9 cases de colònies repartides arreu del bisbat. En conjunt contem amb uns 250 monitors i les nostres activitats aplega al voltant de 1000 infants, joves i adolescents.

On som?

Situada al nord-oest de Catalunya, la diòcesi de l'Urgell s'allarga des dels plans d'Urgell, fins a la Vall d'Aran, i s'estén per les comarques del Pla d'Urgell, l'Urgell, la Segarra, la Noguera, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alt Urgell, l'Alta Ribagorça, la Vall d'Aran, la Cerdanya, el Ripollès i el país d'Andorra.
La varietat del paisatge, determina també els mitjans de vida dels seus habitants: des del pagès fruticultor de regadiu i el pagès de secà i ramader, fins els industrials i minaires, passant per l'aprofitament forestal. Una diòcesi eminentment rural, on el 75% de les parròquies no passen de 300 habitants i les més grans no arriben a 15.000. Totes aquestes característiques ja fan que els grups siguin diferents, tant per tarannà com per nombre de participants.

Què volem oferir?

  • Un acompanyament a tots els grups, esplais, colònies,... de la nostra geografia diocesana que necessiten ajuda i seguiment, a nivell de formació dels monitors (des del departament de formació amb cursos de monitors, directors i monogràfics especialitzats); a nivell d'informació de les activitats que es duen a terme, relacionades amb el món del lleure, de recursos en tots els camps: materials, cases de colònies, ajudes econòmiques, recursos humans,...
  • La FEMN comparteix amb tots els centres d'esplai que formen part de la nostra fundació, el seu NIF i els seus estatuts. D'aquesta manera facilitem el registre dels nostres centres.
  • Una estructura organitzativa que permeti agilitzar i vetllar pels tràmits administratius i burocràtics vers les institucions públiques i d'altres en general. Una estructura que vol ser dinàmica i oberta. L'Assemblea General com a òrgan de decisió i la junta directiva com òrgan executor, d'acció i de treball més immediat.
  • Un espai que permeti esperonar, desvetllar i fer créixer en la fe cristiana a tots els components d'aquesta gran família: nens/es, monitors/es, intendents/es i cuiners/es, pares i mares, comunitat creient i comunitat civil, es a dir tota la nostra societat.

Què volem treballar?

  • L'opció per una educació integral de tots els que utilitzen i formen part dels nostres centres. Una opció que vol aportar als nens i adolescents de l'Esplai i les colònies uns valors i unes actituds que van més enllà dels valors consumistes i egoistes de la nostra societat.
  • Cada nen i nena són únics i originals. El seguiment i l'acompanyament per part dels caps té en compte aquesta atenció a la diversitat.
  • Oferir-los un espai lúdic i a la vegada constructiu per a la seva personalitat, per fer-los ciutadans per a una societat millor. En aquest cas ciutadans per construir un país molt més solidari, obert als altres, però també fidel a les seves arrels i a la seva cultura. - Els jocs, els tallers, les excursions, la música, etc. com elements claus a l'hora de la programació de les activitats que hem desenvolupat al llarg de l'any.
  • Recuperar i valorar la vida en contacte amb la natura. La vida a l'aire lliure ha de ser uns dels pilars bàsics que motivaran les nostres activitats. La natura com una herència que hem de cuidar i que caldrà respectar i estimar d'aquí una educació ecològica i respectuosa amb el medi. Els nens i nenes hauran de conèixer i valorar el seu entorn més immediat. - Importància de les persones, una gran valoració pel nucli de la família, es vetlla per les activitats relacionades amb els pares (els adults) i d'una manera especial amb la gent més gran (els padrins dels nostres pobles). Una bona relació entre generacions permet que un poble no perdi les seves arrels i tingui clar els seus horitzons: aquesta relació s'ha de basar en el respecte i l'estima.
  • Optar per la nostra terra, pel nostre país. Educar als nens i nenes perquè siguin capaços d'estimar el seu poble, el seu bisbat i també la seva terra. Una terra que sempre ha de ser acollidora amb la gent de pas, els immigrants, una terra tolerant i plural en vers altres cultures i formes de pensar. Els que formem la FEMN ens sentim com a nostres els problemes i les necessitats de la nostra societat, col·laborem amb les altres entitats i associacions que també treballen per fer un poble millor, una societat més cívica i constructiva.
  • Des de la llibertat de consciència i de creença, però sense por ni embuts, oferir la proposta d'una formació humana i cristiana, respectant sempre els criteris dels pares i la innata espiritualitat dels nens/es . Una proposta que vol donar-los uns valors que els permetin enfrontar-se davant un entorn mogut per interessos egoistes i uns valors que no permeten el desenvolupament integral de la persona. Sense oblidar que els nostres centres són confessionals i que per tant l'opció de fe no està mai amagada; una opció de fe que vol convidar als nens i nenes a conèixer i poder optar per un camí traçat des de la fe cristiana com a membre d'una comunitat eclesial.
  • Volem donar als adolescents i joves des dels nostres grups una possibilitat de passar-ho bé, més enllà de la rutina dels seus caps de setmana. Adonar-nos que per passar-ho bé no ens cal l'alcohol, les drogues i la música a “tot gas” i que hi ha altres opcions molt vàlides. Que estimar i tenir una relació afectiva és important i que cal estar informats. Ens cal una bona informació i formació afectiva – sexual; si més no que s'obrin al diàleg amb els adults per resoldre les seves grans preguntes de la vida.

Des d'on volem treballar?

Primordialment des dels següents espais es podran desenvolupar tot aquest projecte de formació integral de la persona:

  • El centre d'Esplai, que amb un caràcter periòdic, diari o de caps de setmana, es dedica a activitats de lleure.
  • Les colònies de vacances, unes estades en cases de colònies que afavoreixen l'experiència de vida en grup, el contacte amb la natura i les activitats creatives i de formació.
  • Els campaments, estades en tendes de campanya, fet que afavoreix un contacte més directe amb la natura.
  • Les rutes, com activitat itinerants, a peu o amb l'ajut d'un altre transport.
  • Els camps de treball com espai de creixement personal i ajuda solidària.
  • Els intercanvis, com activitats de coneixement i d'obertura d'altres cultures.

Quin objectiu final volem aconseguir?

Un objectiu que en línia amb el missatge de la Bona Nova de Jesús, vol educar a la persona (nen, nena, adolescent, jove) a créixer des de la llibertat i la dignitat i així poder aconseguir transformar en clau evangèlica i humana la nostra societat de consum i egoista. Com s'apunta a la Proposta educativa de la CCCCCE. Aconseguir una persona lliure i amb identitat, crítica i reflexiva, activa i compromesa, acollidora i contemplativa, que estima la natura i l'entorn, que defensa la pau. Aconseguir una societat justa i lliure, integradora i participativa, respectuosa i solidària, amb una nova perspectiva moral i ètica, oberta a la resta del món.

  • Promoure, des d'una visió cristiana, l'educació en el temps lliure i el voluntariat.
  • Fomentar la participació d'infants, adolescents i joves dels grups d'esplai en les diverses activitats i accions de la diòcesi.
  • Estar present en la societat a través de l'educació en el lleure promovent la participació, l'animació cívica, l'educació ambiental, el respecte a la diversitat, l'educació per la pau i l'educació social mitjançant les activitats dels Centres d'Esplai, altres entitats i moviments.
  • Prioritzar l'atenció a la infància i a la joventut.
  • Donar suport als Centres d'Esplai i a altres entitats i moviments de la diòcesi per al desenvolupament de les seves activitats.
  • Impulsar la millora de les Cases de Colònies per tal d'oferir un servei de qualitat.
  • Vetllar per la formació dels educadors i educadores en el lleure essent un servei obert a la societat, donant prioritat als Centres d'Esplai de la diòcesi de l'Urgell.

Subcategories