Història

La Fundació d'Esplais Santa Maria de Núria es va crear l'any 2003 quan el fins llavors Servei de Colònies i Vacances de l'Urgell va passar de ser una entitat de servei de colònies i vacances a una fundació que aplegaria 3 grans àrees; els centres d'esplai, les cases i la formació.

Però els orígens de la nostra entitat es remunten entre 1950 i 1960 va anar sorgint en algunes parròquies, a iniciativa de diferents preveres, amb l'ajuda de seminaristes, i la col·laboració desinteressada d'alguns laics, la idea de realitzar campaments.
La primera realització oficial de campaments es va fer l'any 1957 quan uns quants membres de “Acción Caritativa” de la parròquia de Balaguer, sota les ordres de Mn. Pere Codern, realitzen dos torns de colònies a l'antic monestir de Santa Maria de Meià, un per a nois i l'altre per a noies.
Mn. Roc, havia iniciat a finals dels anys 50, un seguit de reunions amb nens i joves d'Agramunt que es van batejar amb el nom d'Amics de la Natura. Són joves que provenen del món de l'A.C. El dia 2 de juliol de 1962, amb un grupet de 6 joves realitza una excursió de 2 dies al santuari de Santa Maria de Salgar, on van estrenar la primera tenda. Fruit d'aquesta reeixida experiència, l'agost d'aquest mateix any, concretament entre el 21 i 27 d'agost de 1962, Amics de la Natura realitza els seus primers campaments a la Font de Coscó, amb tendes llogades.

Mn. Roc va ser el director espiritual, Manel Ginestà i Carné el director i Manel Masó i Benavent el director de jocs i competicions. Aquests darrers eren seminaristes. A partir d'aquest moment, Mn. Roc ja no abandonarà més aquest projecte, creixent en torns i en nombre de participants. Fins l'any 1966 no va realitzar el primer torn per a noies i fins el 1980 no van ser mixtes.
En aquella època no es demanava ni autoritzacions ni permisos civils. Els monitors tampoc eren titulats. Els campaments es realitzaven en llocs on es disposava d'aigua (normalment fonts) i amb prats plans i sense pedres.
Les excursions, la pregària, els jocs, les xerrades, la formació, el foc de camp, les eucaristies, banyar-se al riu, i altres, conformaven la base de les activitats de la colònia. En totes elles el contacte amb la natura era ben palès. Ja de molt bon principi, la música i les cançons acompanyaven celebracions i vetllades, i normalment en català.
La ideologia que acompanyava els campaments era la d'una formació integral dels nens: la salut, la higiene, els valors cristians, una formació crítica, la convivència, l'amor vers la cultura, la natura i el país.

El 1966 es pot considerar com l'inici de l'etapa diocesana dels campaments. El dia 26 de març d'aquell any, els delegats de Càritas (que en aquell moment s'anomena Acció Caritativa i Social) del Bisbat van a visitar a Mn. Roc al poble de Claravalls, i el fan responsable del “Moviment de Campaments del Bisbat d'Urgell”. A partir d'aquest moment els campaments passen a estar patrocinats per Càritas, i Mn. Roc a partir d'aquest moment ha d'assistir a reunions d'altres bisbats, amb nois i noies, pagant-se els viatges i les despeses. De les reunions semiclandestines a Barcelona en neix Coordinació Catalana de Colònies i Casals – a petició dels de Girona – d'Estiu. El nom amagava COR – I – NACIÓ CATALANA. Hi havia por que el nom no passaria la censura, però va passar desapercebut. Poc a poc comença una època que cada cop hi haurà més joves que sense ser seminaristes faran de monitors. La influència del que s'està fent en altres llocs com Barcelona i Girona va incrementant noves idees, i les programacions cada cop són més elaborades. La formació cada cop té més importància i ja hi ha gent que va a fer els cursos a Barcelona. En aquells moments, en l'aspecte musical també es comença a notar la influència de la Nova Cançó.

Les primeres iniciatives de crear casals d'estiu va ser per part de Mn. Roc a la població de Montgai durant els anys 69 al 71, com a resposta a diverses dificultats amb que es va trobar per tal d'organitzar uns campaments. La idea havia sorgit dels que coneixia que s'estaven fent a Girona. També, partir de mitjans dels anys 70 alguns centres també iniciaran les rutes de muntanya i més tard els campaments volants. Mn Manel Masó i Mn. Ramon Balagué en van ser grans impulsors. Eren activitats de petits grups, entre 10 i 20 persones, amb tendes i en plena alta muntanya on s'anava descobrint el Pirineu, vivint l'esperit de servei i gratuïtat, on l'esforç i el domini eren presents com elements naturals de l'existir quotidià, on la natura aplicada a la vida era una lliçó ben entenedora. Amb la mort del General Franco, l'any 75, s'estan obrint perspectives de canvi. Sense adonar-se'n l'Església deixava de tenir la seva hegemonia, i l'estat passà a no ser confessional. En aquest moment l'Església comença a plantejar-se ja la necessitat de mostrar la seva veritable línia de treball. Fins ara la seva tasca havia estat en molts casos la de suplència. Ara continuarà sent així però ja no de forma tan accentuada.

En el moment de constituir-se el servei les parròquies que organitzaven activitats en el temps de lleure són Montgai, Balaguer, Ponts, Castellserà, Oliana, Organyà, Canillo, Vallfogona de Balaguer, Albesa, Menàrguens, Cabanabona, Tremp, la Seu d'Urgell i Col·legi Episcopal de Sant Ermengol (Andorra). Colònies Populars de Canillo popularment conegudes amb el nom d'Aina entra en funcionament aquell mateix any. En aquella època, hi ha alguns joves que abandonaran les colònies i es formaran com a resposta agrupaments escoltes o bé en llocs que no hi havia centres d'esplai o bé de colònies en sortiran de nous (Guissona, Balaguer, Agramunt, Artesa, La Pobla de Segur,..). A més, amb la Generalitat, es comencen a organitzar colònies i camps de treball on els monitors cobraven. Les colònies no eren la única alternativa, però en certa manera, els campaments parroquials continuaven sent una garantia de tranquil·litat de cara els pares, i molts que no tenien massa definida la opció de fe, hi continuaven participant. Així, en depenent de la figura del consiliari i del responsable que hi havia els centres anaven fluctuant. Algunes parròquies en deixaven de fer, es creaven nous centres, o alguns durant uns anys deixaven d'organitzar activitats fins que algú tornava a reemprendre la tasca. A partir dels anys 1982-1983 ja podem parlar de centres pròpiament dits, és a dir, el grup de la parròquia que s'encarregava d'organitzar les activitats de lleure, ara adopta la forma de centre de colònies o centre d'esplai. Un fet singular i de molta importància impulsat pel SCV va ser la creació d'una Escola de Monitors pròpia. Aquesta va realitzar 6 cursos entre el 1975 i el 1982, amb un màxim 59 persones. Finalment davant la dificultat de tirar endavant els cursos es va signar un conveni de col·laboració amb l'Escola de l'Esplai de Lleida, i a partir d'aquell moment els formadors van passar a ser membres de l'Escola de Lleida.

Va canviant la legislació i la sociologia dels infants. Això provocarà que cada cop hi hagi més interès en anar a cases de colònies. Ja al 1976 pràcticament totes les activitats són colònies i fins als 70 només existeix una casa a Santa Maria de Meià, administrada per la parròquia de Balaguer. Així la necessitat farà que s'habilitin altres cases que tenia en propietat el bisbat d'urgell. Tot això dóna com a resultat la creació de cases com Espot o Bastanist. Altres seran gestionades o de propietat d'alguns centres o parròquies com Santa Maria de Meià, Salgar, Plana de Monrós, AINA, Casal Sant Serni, Borda de Meritxell o Betlan.
L'estil de treball en el món del lleure va quedant definit. S'educa des de l'animació (cançó, dansa, jocs, tallers, etc) i des d'una opció cristiana (la pregària i l'aprenentatge d'hàbits per a la convivència). El model de monitor i d'home ha esdevingut la persona de Jesús, encara que això dependrà en cada centre de la influència que podrà exercir el consiliari.

Va ser a mitjans del 2003 i quan ja s'estava començant a formar el que seria la futura Fundació d'Esplais Santa Maria de Núria, quan es va decidir crear la secció de formació d'aquesta fundació amb l'objectiu de coordinar i potenciar accions educatives que ajudin a la formació integral, cristiana i cívica de tots els participants. Ampliant el conveni amb l'Escola de l'Esplai de Lleida, es creava una secció dins de la F.E.M.N. que s'encarregaria d'organitzar cursos de formació pels monitors dels centres d'esplai que formen part de la F.E.M.N.

 

 

El setembre del 2006 es celebra a la Casa de colònies de Salgar el 50è aniversari de la nostra entitat. Tot i que legalment la nostra entitat es va fundar el 2003, nosaltres comptem com a inici els primers moviments per crear campaments al nostre bisbat que va ser l'any 1956. D'aquesta manera englobem els campaments i colònies que s'organitzaven sense cap coordinació superior, la posterior creació del Servei de Colònies i Vacances de l'Urgell i la finalment creació de la Fundació d'Esplais Santa Maria de Núria. Durant la cel·lebració d'aquest 50è aniversari es van fer diversos actes, activitats, tallers, espectacles i actuacions; adreçats als monitors que actualment estan en actiu, als ex-monitors i a la gent que a format d'una manera o altra de la nostra història. Actualment la F.E.M.N. està formada per una junta directiva i 3 seccions: centres d'esplai, cases i formació. Dins d'aquestes seccions comptem amb 11 centres d'esplai, 9 cases i 15 professors. Afrontem el futur amb intenció d'ampliar el número de centres federats a la nostra fundació, de millorar les instal·lacions que tenim i ampliar l'oferta de cursos de formació.